El adoctrinamiento en Cataluña

Estoy indignado. Indignado como padre. Indignado de como los poderes públicos en Cataluña aprovechan cualquier evento para el adoctrinamiento de nuestros hijos hasta las últimas consecuencias. Me explicaré.

El pasado fin de semana se me ocurrió llevar a mis hijas a la ‘Festa dels Supers’, que entendía era un acto lúdico para pasar el día en família y carente de toda connotación política. Cual fue mi indignación al comprobar todo lo contrario … Si analizamos el evento detenidamente comprobaremos que la simbologia nacionalista catalana estuvo presente en todo momento.

Empezaremos por el anagrama del propio Club Super 3. Un número, el 3, que hace clara alusión a los 3 siglos de colonización española – siempre claro, segun los insidiosos políticos catalanes -. Y además, coloreado de rojo, amarillo y azul, en clara referencia como no, a los colores de la bandera independista : la famosa ‘estelada’.

Sigamos por la interminables colas que se habilitaron para poder acceder a cualquier actividad. Colas efectuadas a la vez por padres e hijos, con júbilo y alegria, a modo de imitación de la archiconocida Via Catalana que tuvo lugar el pasado 11 de Septiembre.

Y ya por último, el ejemplo más claro y demoledor, el cual es imposible que haya sido pasado por alto por nadie con unes mínimas dotes de observación. El grito de guerra que estuvo presente durante todo el dia y que fue repetido hasta la saciedad : CO-NEC-TEM !!! (CO-NEC-TAMOS) a imagen y semejanza del nuevo leit motiv del desleal gobierno catalan : CON-SUL-TEM !!! (CON-SUL-TAMOS) …

Lo dicho … indignación total y absoluta … habrase visto jamás tamaña desvergüenza y aprovechamiento de los fondos públicos para adoctrinar a los niños en pro de la independència … inadmisible.

Volviendo a casa, incluso mi hija me espetó:
– Papa, ¡ Quiero la Independencia !
– ¿Como? – respondí
– Si … ¡ la Independencia del Biri-Biri !

Hala, señoritos de la caverna, ya tienen aquí ústedes otro artículo del mismo nivel informativo al cual nos tienen acostumbrados …

E Street Band again !!

Sí, ho han tornat a fer. Springsteen i la seva recuperada E Street Band … el d’ahir va ser un dels més grans concerts de banda de rock des de temps de la gira del Born in the USA ’85 – que no va passar per Barcelona – … res a veure amb les gires dels ultims anys, amb algun que altre experiment, que bé sigui dit, al Boss li perdonem tot, pero que es desviava una mica de l’essència de la banda. Però Dijous van tornar !

Renovada amb un quartet de vent que fa lluir els grans clàssics com Promise Land, Badlands o Tenth Avenue Freeze-out – espectacular, senzill i també molt sentit l’homenatge durant aquesta a Clarence ‘Big Man’ – … Realment en Jake, nebot d’en Clarence, es un digne hereu dels solos de saxo d’en Big Man, que tot sigui dit als últims concerts ja el trobavem a faltar molt musicalment …

I encara que en algun moment l’edat es comença a notar – estem parlant de seixantons a sobre l’escenari – el desplegament de guitarres va ser brutal … un començament de Prove it all night pel mateix Springsteen apoteòsic, i molta pero que molta canya : Murder Incorporated, Born in the USA, No surrender, Dancing in the Dark … I sense oblidar-se dels clàssics que van ser cantats per tot l’estadi com The River, Thunder Road, i el més recent – ja convertit en clàssic també – Waiting on a sunny day !!

Em sap greu que en els ultims anys hem gaudit molt d’Springsteen, pero molt poc de la seva banda, i per edat, cada cop els hi queda menys recorregut, espero equivocar-me pero possiblement vam estar davant una de les ultimes oportunitats de gaudir-ne.

Long life to Springsteen and his band : the mighty, legendary, historymaking, heartshocking, earthquacking E Street Band !!!!!!

La lliga del Madrid

Aquesta lliga mereix guanyar-la el Madrid, ja que mereix ser recordada com la lliga del Madrid. M’explicaré …

Les lligues del Barça de Guardiola passaran a la història i seran recordades per un joc que ha enamorat tot el mon sencer.

Tots recordarem la ‘lliga del triplet’, de la ‘Copa, Lliga i Champions! ‘, o la lliga del 2-6 al Bernabeu, o la lliga del 99 punts, o la dels records de Pedro (marcant en totes les competicions en 1 any), o les del ‘petit mes gran’, del hat-trick Pilota d’Or Messi, dels ‘nanos’ de la massia, del Pep Team …  i seran recordades perque van enlluernar el mon amb el seu desplegament de bon futbol, d’honradesa sobre el camp, d’esperit d’equip, de respecte amb els rivals i les institucions …

En canvi, aquesta lliga, aquesta lliga ha de ser recordada com la lliga del Madrid. La lliga del ‘dit al ull’, la lliga de la bravuconada al parking de Mourinho, la lliga de les trepitjades de Pepe, la lliga del jutge unic que es reuneix amb ell mateix, la lliga del ‘vete de copas’ de Casillas, la lliga de Sanchez Arminio, la lliga del escandol de Vila-real, la lliga del ‘señorio?’ madridista …

Sí culers, aquesta lliga ha de ser del Madrid, i així ha de ser recordada per sempre més: com la ‘lliga del Madrid’. Per això ha de guanyar-la el Madrid. Perque per sempre més la duguin com estandart del seu ‘señorio’ !

El Barça no necessita guanyar una lliga com aquesta, el Barça de Guardiola ja ha superat qualsevol necessitat de guanyar aquest títol …

Visca el Barça !

La nostra llengua …

Àrdua tasca la que m’he autoimposat de mantenir en vida aquest Blog … es veritablement dur atreure els lectors si a més intentes mantenir una postura poc bel·ligerant, ja que el que busca la gent es sang i fetge la majoria de les vegades …

Es per aquest motiu que avui simplement vull fer-vos partícips del següent article que em va arribar fa poc per e-mail i que diu molt sobre la nostra llengua i les diferències en respecte el castellà:

Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ allà on nosaltres diem ‘gat vell’ i ‘gata maula’.

La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la grossa’, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare de Déu’

Ells paguen ‘impuestos’, que ve d”imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas’, mentre que els corresponents catalans, són, només, uns ‘poca-vergonyes’.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.

Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos días’ i ‘buenas noches’ diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot, ‘dar besos, abrazos, pena, paseos … ‘ mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ‘fer petons, abraçades, pena, un tomb…’.

Allà diuen ‘¡oiga!’ quan aquí filem mes prim amb un ‘escolti!’

Mentre ells ‘hablan’ -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú ‘adiestran’ i aquí ‘ensinistrem’. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra’ (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)…

Així doncs, rere cada mot d’una llengua s’endevina tota una concepció del món, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional. Diferent, no pas millor o pitjor que altres.

No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista. Es per això, que la llengua a l’escola és més que una mera assignatura, és una manera de transmetre una concepció de la vida. I la nostra vida, parla i s’entén en català.

A Tribute to Big Man

Thundercrack ! I’m Going DownI Wish I Were Blind in This Hard Land not to have seen it.

57 channels and Radio Nowhere broadcasted : “ Clarence ‘Big Man’ Clemons passed away last weekend. Seven Angels came to bring him finally to his Rendezvous with The Promised Land.”

Last weekend, Tenth Avenue froze-out in Jungleland. People with Sad Eyes walked Out in the Street, in Nebraska, in Backstreets of Atlantic City, in Darlington County, Youngstown or Streets of Philadelphia saying You’re Missing … now there’s Darkness on the Edge of Town

Bobby Jean is now crying out in Mary’s Place, Two Hearts feeling like a Stolen Car deep in the mud of The River, Because the Night has told them there is not goin’ to be Dancing in the Dark anymore. Life is this way, like a Roll of the Dice.

In the past years, When the Lights went Out, many of us that were Racing in The Streets, found ourselves Lost in the Flood. We needed a Reason to Believe and that was the E Street Band. E Street Band was our Land of Hope and Dreams, were our Blood Brothers, our Brothers under the Bridge, and above them all, you were the Man at The Top, our Local Hero, Our Spirit in the Night … we made a Leap of Faith with you … and now we Ain’t got You

You were Born in the USA, took Thunder Road and after Growin’ up, you came up for The Rising. Because you were Born to Run, to do a Man’s Job and Prove it all Night in that City of Ruins. We know It’s Hard to Be a Saint in The City in Badlands, but you always Walked like a Man. You were a Hungry Heart under an American Skin.

When we were walking Across the Border of the Secret Garden, Should we have Fall Behind Into the Fire, Your Love will not have Let us Down, would have taken us up on Downbound Train towards the Mansion on the Hill.

You, Big Man, had a Human Touch. Magic in your fingers. You melt Hearts of Stone with your saxo. You Rocked away the Days. And My Beautiful Reward is having been there, Blinded by the Light you glittered. You tendered a Tunnel of Love to My Hometown and Covered Me.

And now, when it seems that all is over, We Shall Overcome … Big Man, No Surrender, it is not an Empty Sky up there ! We’ll carry on Waiting on a Sunny Day, Countin’ on a Miracle For You, while the New York City Serenade reminds us your Glory Days in Lucky Town, and the present Restless Nights give chance to Better Days.

Now, Big Man, rest in peace Where the Bands Are … in Paradise

Autodestrucció !!

Vet aquí un club que de tants anys de no guanyar, va aprendre a compadir-se de sí mateix … va aprendre a buscar culpables … va aprendre a amagar les derrotes sota una cortina de fum de fitxatges…

 però,

vet aquí que aquest club, va començar a aprendre a gaudir del futbol i a no compadir-se més … va començar a canviar la història i a guanyar títols … i va transmetre al seu màxim rival les urgències històriques…

i aleshores,

vet aquí que va arribar un nou president i va vendre la samarreta … va anteposar quatre miserables euros a l’existència de les seccions … i no va saber/voler enfrontar-se al president del seu màxim rival…

i jo em pregunto:

per què? per què quan les coses van bé a nivell esportiu la directiva no està a l’alçada ? per què essent any de lliga i champions, s’ha de parlar de les seccions ? per què el beisbol ? per què demorem la resposta al màxim rival i després la fem de forma ridícula ? per què l’etern rival amb una miserable copa encara ho celebren i nosaltres amb el doblet ja ens en hem oblidat ? per què ens continuem autodestruint ?

 Es per tot això que es més que un club ? es l’entorn ? o per què ? no ho entenc !

 Que algú m’ho expliqui … #sandrodimissió !

Es busca un votant …

Valgui’m aquesta petita reflexió sobre la importància d’anar a votar, ara que aquests dies hi ha tant indignat reclamant un canvi de sistema, democràcia real i no se quantes coses més. De fet sabem el que no els agrada, però en cap moment jo m’he fet ressò de les seves propostes de solució … o es que no n’han plantejat?

A la vista dels resultats a Vilallonga, però també en llocs més grans com Girona o Barcelona on s’està parlant de validar uns quants vots que es poden comptar amb els dits d’una mà, un pot veure que les diferencies entre les diferents forces a vegades han estat molt minses.

Per posar un exemple, a Vilallonga, entre el PSC i el PP : 187 a189. Això vol dir que, si un votant que va decidir posar la papereta del PP hagués posat la del PSC, doncs haguessin empatat a 188, i aquest regidor que balla se l’hagueren tingut que, literalment, rifar entre les dues formacions. I vet aquí que l’atzar hagués decidit aleshores qui tenia 2 regidors i qui en tenia 1 … i llavors potser tot seria diferent. Però bé, aquest ja no es el motiu de la meva reflexió.

El mateix però succeeix en llocs més grans, per exemple a Barcelona, on els votants son centenars de milers, el PP ha llançat un recurs per intentar validar 66 vots, sí, 66, que li’n donarien un regidor més. O a Girona, on sembla que ERC, per 1 papereta invalidada – ja té morbo que sigui invalidada perquè anava acompanyada d’una estampeta de Mosén Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus, si us plau, demanaria a aquest votant que algun dia ens ho expliqui, segur que riuríem – doncs, per aquest vot invalidat sembla que s’ha quedat sense el seu regidor.

A la fi, segur que trobaríem molts casos com aquest, on dins la immensitat dels milions de votants a tot el territori un pot arribar a pensar que el seu vot no té cap validesa, però de cop, amb exemples com aquests, baixes un nivell i te n’adones de la importància d’haver votat o no, d’haver triat una opció o un altre.

Per tant, senyors INDIGNATS, jo els hagués demanat que aixequessin el cul de la plaça i anessin a votar, per què quants n’eren vostès ? 15.000 en total ? a tot el país ? Creuen de veritat que els seus vots no haguessin tingut cap força ? Jo crec que sí. I si el problema es que no els agraden els partits existents perquè creuen que no els representen, doncs facin-ne de nous … tenim clars exemples de noves formacions que han sorgit del incomformisme de la gent: la CUP o Ciutadans son clars exemples d’això, per posar-ne un de cada bàndol.

Tot i que sabem que potser el sistema democràtic no es perfecte, potser si que es el menys dolent dels que s’han trobat fins el moment, i si no comparem-los amb el comunisme, o la monarquia absoluta, o les dictadures … Si més no, els sistemes democràtics representen d’una manera molt més real el sentir d’un poble. Potser el que caldria es plantejar algunes qüestions com les llistes obertes, la disciplina de vot dins els partits, que governés la llista més votada, que hi hagués segones voltes … en fi segur que trobaríem moltes formes de millorar-ho, però fem-ho amb les eines que ens dóna el sistema, que sí que ens les dóna!

Mentrestant, seguirem buscant aquest votant …